Sembla que està tornant la normalitat, i que hem deixat enrere les festes d'àpats i regals, abundants i excessius ambdós.
Al mercat, alguns botiguers ja han tret tots els ornaments daurats i lluminosos que havia guarnit la parada. D'altres encara estaven acabant de treure les gorres de pare Noel dels pollastres, guardant els arbres de Nadal en caixes per l'any que ve i desenganxant el fil lluminós que havia parpellejat gairebé un mes ininterrompudament.
A les administracions públiques també han tret els quatre angelets que donaven uns tocs de color a les seves avorrides oficines. Mentre esperaves que el funcionari enllestís els teus documents, podies entretenir-te mirant-ho i et recordava que no tot era tan trist com la cara de pomes agres del senyor que t'estava atenent.
Al carrer, els homes vestits de roig i blanc, que resten a la intempèrie, penjats de balcons i finestres, comencen també a desaparèixer. La setmana passada, en uns cinc minuts de passeig, en vaig comptar més de 30. Avui sembla que no passen de la desena.
El parc l'han tornat a ocupar els avis que juguen a la petanca, l'home que xucla l'astre sol amb la panxa enlaire i les mares (i algun pare, però pocs) que empenyen cotxets amunt i avall. També hi ha aparegut un nou element, l'home que fa esport, amb camisa de quadres, pantalons de pana i sabates de carrer.
Al mercat, alguns botiguers ja han tret tots els ornaments daurats i lluminosos que havia guarnit la parada. D'altres encara estaven acabant de treure les gorres de pare Noel dels pollastres, guardant els arbres de Nadal en caixes per l'any que ve i desenganxant el fil lluminós que havia parpellejat gairebé un mes ininterrompudament.
A les administracions públiques també han tret els quatre angelets que donaven uns tocs de color a les seves avorrides oficines. Mentre esperaves que el funcionari enllestís els teus documents, podies entretenir-te mirant-ho i et recordava que no tot era tan trist com la cara de pomes agres del senyor que t'estava atenent.
Al carrer, els homes vestits de roig i blanc, que resten a la intempèrie, penjats de balcons i finestres, comencen també a desaparèixer. La setmana passada, en uns cinc minuts de passeig, en vaig comptar més de 30. Avui sembla que no passen de la desena.
El parc l'han tornat a ocupar els avis que juguen a la petanca, l'home que xucla l'astre sol amb la panxa enlaire i les mares (i algun pare, però pocs) que empenyen cotxets amunt i avall. També hi ha aparegut un nou element, l'home que fa esport, amb camisa de quadres, pantalons de pana i sabates de carrer.
Escrits
4 pensaments:
La normalitat.....fins a cert punt és bona......Bon any per tu i els teus....
a la meva oficina tb ha desaparegut la decoració nadalenca per art de màgia, ningú sap qui la va posar i ningú sap qui l'ha tret, ni ningú sap on s'ha guardat
Caram, aquest últim sembla prou curiós. Deu ser per equilibrar tanta normalitat :)
Uiii a casa la decoració de Nadal, dura i duraaaa perquè si posar-la fa mandra, treure-la ni t'ho explico
Publica un comentari