Us vull explicar
que avui he vist a la Francisca. S'ha tallat el cabell. No sé si
s'ho ha fet ella o li han fet, perquè el duu força curt i tallat
desigualment. Ara, tal com anem alguns avui, és difícil de
distingir de qui és l'obra d'art. Però bé, el cert és que me l'he
quedat mirant una estona, mentre demanava a algú i li quedava prou
bé. El pròxim dia que m'aturi de nou li donaré uns euros i ja li
preguntaré qui li ho ha fet i us n'informaré.
Us vull explicar
que s'ha posat a ploure de cop i volta. Bé, no és cert, que ja es
veia una mica de grisor i pintaven bastos. Però jo he fet l'orni i
he estès la roba a fora al carrer. No he tingut temps de treure-la i
ara hauré de tornar-la a posar a la rentadora.
Us vull explicar
que els nens es fan grans, que això no s'atura pas. Un d'ells ja
s'aixeca agafant-se per tot arreu i llença tot el que troba al seu
pas. L'altre encara no, però també s'arrossega per la casa, obre calaixos i va darrera de totes les sabatilles que veu.
Us vull explicar
que no paro i que no puc parar. Que si tinc una estona de llibertat
em poso ràpidament a pensar què puc fer o què he de fer. Que si
els nens estan tranquils o dormen, aprofito per treballar, estudiar,
escriure, fer menjars o netejar. Però que estar sense fer res, ni puc ni vull.
Us vull explicar
que passejar per Sants, un dissabte de tardor, a les 6 de la tarda,
és més agradable del que em pensava. A la plaça d'Osca hi ballen
al ritme del Chachacha, al parc de l'Espanya Industrial hi ballen al
ritme de la Salsa i per tot el carrer de Sants i Creu coberta hi
ballen al ritme dels calerons.







2 pensaments:
Gràcies per l'explicació. Bona observadora, bona escriptora.
Merci Toni F.
Publica un comentari