Em passava tot el
sant dia amb dues criatures enganxades als pits que no paraven de
mamar i mamar, sense temps per gairebé res més. M'havien parlat
d'un coixí especial per bessons que permetia donar-los el pit
alhora. Però no es venia enlloc i en un fòrum de lactància unes
mares m'animaven a fer-me'l jo mateixa: només calia anar a comprar
la tela i el farciment a una botiga del Poble Sec, tallar la tela i
cosir-la seguint unes mides concretes i encabir-hi bé el farciment.
Potser pot semblar senzill, però per una negada en patronatge i
confecció, i en la meva situació personal, ho veia pràcticament
impossible, no tenia temps material ni forces ni ganes de fer-ho.
Però el
necessitava. Així que, sense voler, vaig transmetre el meu neguit i
una noia del fòrum de lactància es va oferir a fer-me'l. Ella anava
a comprar (i, per tant, pagar per avançat) el farciment i enllestia
tot el coixí. No ens coneixíem de res, però es va oferir a
solucionar-me aquell problema que jo em veia incapaç de solucionar.
Fa uns mesos ja
vaig deixar de fer-lo servir, així que em va semblar just regalar-lo
a algú que el necessités. Per mitjà d'aquest mateix fòrum vaig
trobar una noia que havia de tenir bessons i que el necessitaria.
Ahir vaig veure-la i vam parlar de lactància de bessons i de
tot plegat. En acomiadar-nos em va dir que si em podia ajudar en
qualsevol cosa, que li demanés. I va ser llavors quan em vaig adonar
que el que convenia no era que ella m'ajudés a mi, sinó que ajudés,
desinteressadament, a la propera mare de bessons que es trobés pel
camí.
Escrits
6 pensaments:
Vas tenir molta sort en trobar algú tant amable. La meva cosina ha de tenir bessons, ja l'hi comentaré l'existència d'aquest coixí
Sinó és així, poc que ens en sortirem, donant-nos un cop de mà, fins i tot, o sobretot, en les coses petites. :)
M'esgarrifo d'imaginar-te amb tot el sidral de la bessonada mamant a tothora. Glups!
Mireia, si la teva cosina necessita informació, jo li puc donar. Diga-m'ho!
Sí Clídice, era un no parar. Però ara és un no parar per altres coses. Prou que ho saps tu :)
Ara tens els bessons petits però no t'estranyi gens anar trobant al llarg del periple aquest de fer créixer la canalla, altres persones que t'ajuden desinteressadament. Jo m'hi he trobat, en els dos sentits, m'han ajudat i he ajudat.
Quan arribes a una guarderia o més endavant a una escola, descobreixes tot un mon d'intercanvi desinteressat, només cal estar atent.
No hauràs anat massa depressa en regalar el coixí? A veure si l'has de tornar a fer servir......:-)
Si tota la gent fos així ens aniria,molt millor a tots
Penso que ajudar ha de ser sempre de forma desintreressada, fer-ho de manera altruista i no egoïsta.
Una manera de donar que estaria molt bé que l'anessim implantant.
Gràcies per conpartir-ho.
Bon diumenge Marta, i records als teus bessons.
Publica un comentari