Una de personatges curiosos

Al gimnàs. Els mitjons els duu estirats al màxim, tan amunt com es pot. Porta pantalons curts, de tela blava que sembla que ha perdut cert color, també estirats ben amunt, a sobre de la panxa i molt a prop del pit. La samarreta, on s'hi veu l'any 1997 una mica difuminat, la duu a dins dels pantalons. Veient-lo de cara et sents transportat enrere en el temps. Veient-lo de darrere t'impacta el dibuix que fan els pantalons: és una pera, una poma, una enorme maduixa?

Pel carrer. Una noia amb cabells a lo afro, molt arrissats, negríssims i prou curts. Duu un vestit dels anys 60, de flors vermelles i fons rosa, amb volants a sobre del genoll. Les botes negres van conjuntades amb la jaqueta de pell, també negra.

En un racó de la plaça de Sants. L'avi de l'orgue vermell. Gorra al cap, barba grisosa, ulleres de pasta negres. Fa anar la manovella fent sonar músiques estridents. Val la pena apropar-s'hi i remenar l'orgue amb la mirada: el té adornat amb flors de cementiri, de les de plàstic, i amb una bona colla de figuretes petites, una marededéu de pessebre, unes gallines també de pessebre, un robot, el geperut de Notre Dame,...

A la platja. Estirats a la sorra, mig nuus, dues parelles juntes. La roba que duen està força bruta i una mica esparracada. Ella el petoneja a ell, amb força ansietat mentre, ell, amb la mà dreta, li toca el cul a ella i, amb la mà esquerra, li palpa l'entrecuix a l'altra noia, que jeu cap per avall al costat de l'altre noi, fent-se els adormits.