A Barcelona, toquen a morts? De fet, ara que hi penso, té sentit tocar a morts a Barcelona? En un poble petit, com el meu, Montblanc, sí que en té, perquè la majoria de gent es coneix entre sí i és la forma que hom miri d'informar-se de qui ha sigut el mort, ja sigui per anar a donar el condol a la família, ja sigui per no fer una planxa en una futura conversa. També dóna peu a iniciar qualsevol conversa o per omplir algun silenci inaguantable.
El toc de morts, si no l'has sentit mai, pot passar-te gairebé desapercebut. Però si el coneixes, després de sentir el segon repic ja saps de què es tracta. És un toc senzill, lent i de so greu. Sonen dues o tres campanes diferents, fent un sol repic cadascuna i deixant uns quants segons entre cada repic. És com un plany, que t'encongeix el cor i et fa aixecar la mirada, com si poguessis veure l'ànima del mort enlairar-se cel amunt.
Com a curiositat, he trobat a la xarxa que, almenys abans, el toc de morts podia dir-nos si el mort era un home o una dona, la seva edat i condició social.
El toc de morts, si no l'has sentit mai, pot passar-te gairebé desapercebut. Però si el coneixes, després de sentir el segon repic ja saps de què es tracta. És un toc senzill, lent i de so greu. Sonen dues o tres campanes diferents, fent un sol repic cadascuna i deixant uns quants segons entre cada repic. És com un plany, que t'encongeix el cor i et fa aixecar la mirada, com si poguessis veure l'ànima del mort enlairar-se cel amunt.
Com a curiositat, he trobat a la xarxa que, almenys abans, el toc de morts podia dir-nos si el mort era un home o una dona, la seva edat i condició social.
Escrits
8 pensaments:
Una entrada molt interessant. Jo, com sempre he viscut a Barcelona (pixapí des de sempre) mai no he sabut distingir el toc de les campanes. Fins la propera "Catalana del món"!
edat i condició social no ho sé però el d'home i el de dona són diferents, això sí!
No recordo haver-lo escoltat mai però, la veritat, escoltar alguna cosa a Barcelona és un petit miracle.
jo si els he escoltat i no fa pas massa temps, un so que no es gaire bo d'escoltar
Al meu poble també es fa, potser als barris de Barcelona en què tothom es coneix toquen a morts?
Tal com diu "Kika", el so és diferent si el mort és un home o una dona. Això de l'edat i la condició social, ho veig més difícil... (no ho sé, vaja). Un toc en què hi ha dos sons, un de greu i un d'agut, és un home. En canvi, quan tots els repics sonen igual, és una dona. Si no ho recordo malament, és així. Al meu poble, també toquen a morts... i sí, el so és més aviat trist.
PD: per cert, quina alegria que hagis decidit tornar a escriure al blog!!! Ben retornada!
Campanades a morts, tètriques i explícites. Per sumir els veïns en un estat d’indefensió: memento homo (i dona, dic jo!) quia pulvis es et in pulverem reverteris. Un ardit de l’església per domesticar els feligresos: els uns morts de por, els altres difunts. Si és que no n’aprendrem mai!
Les campanes, són bones comunicadores de noves, un altre llenguatge... un llenguatge plural, adreçat a tothom. Al meu poble encara es toquen les campanes, i també pots diferenciar si és un home o una dona, el/la que ha traspassat. Les condicions socials, per sort, no són selectives a l´hora de morir...
Publica un comentari