Va córrer el vinet, però sobretot hi van córrer els records. Jo em sentia embriagada per ambdós. El vinet, un DO de la Conca de Barberà, com tocava per retrobar-nos a Montblanc, passava fàcilment; les històries, ara de l'un, ara de l'altre, explicant-nos en quin punt de la nostra vida ens trobàvem, 22 anys després, sortia espontàniament.
No hi va faltar, com era d'esperar, pronunciar el nom d'uns quants companys del cole o d'alguns professors, mentre ens disposàvem a rumiar si ens en recordàvem i quina era la imatge que ens en venia a la ment. Després, escoltàvem de la boca d'algú, què se n'havia fet d'aquell marrec d'ulleres de cul de got que no en sabia ni un borrall de matemàtiques, on havia anat a parar el guaperes, com podia ser que ningú en sabés res de res d'una tal Sílvia, que més d'un semblava haver perdut certa personalitat vers la seva parella, les dificultats d'alguns per encarrilar una vida més aviat complicada, la quantitat de criatures que tenia aquell i l'altra, la senzillesa i felicitat amb la que vivien alguns...
Vaig riure i xerrar molt durant el sopar. Em vaig sentir còmode i alegre, pels retrobaments, per les confidències, per la naturalitat. Però, sobretot, perquè vaig tornar a sentir la meva individualitat, una mica esvaïda per la maternitat.
En posar-me la jaqueta, després d'acomiadar-me de tots, vaig enfilar el camí cap a casa amb un gran somriure. Seguia embriagada, pel vinet i pels records, però també per aquesta individualitat retrobada que m'acabava de tornar les ganes d'escriure en aquest racó virtual.
Torno.
No hi va faltar, com era d'esperar, pronunciar el nom d'uns quants companys del cole o d'alguns professors, mentre ens disposàvem a rumiar si ens en recordàvem i quina era la imatge que ens en venia a la ment. Després, escoltàvem de la boca d'algú, què se n'havia fet d'aquell marrec d'ulleres de cul de got que no en sabia ni un borrall de matemàtiques, on havia anat a parar el guaperes, com podia ser que ningú en sabés res de res d'una tal Sílvia, que més d'un semblava haver perdut certa personalitat vers la seva parella, les dificultats d'alguns per encarrilar una vida més aviat complicada, la quantitat de criatures que tenia aquell i l'altra, la senzillesa i felicitat amb la que vivien alguns...
Vaig riure i xerrar molt durant el sopar. Em vaig sentir còmode i alegre, pels retrobaments, per les confidències, per la naturalitat. Però, sobretot, perquè vaig tornar a sentir la meva individualitat, una mica esvaïda per la maternitat.
En posar-me la jaqueta, després d'acomiadar-me de tots, vaig enfilar el camí cap a casa amb un gran somriure. Seguia embriagada, pel vinet i pels records, però també per aquesta individualitat retrobada que m'acabava de tornar les ganes d'escriure en aquest racó virtual.
Torno.
Escrits
8 pensaments:
Doncs ja ho saps.....a sopar sovint o comprar una caixa de vinet per casa.......:-)
Bentornada, que corri el vinet!
Se't notava a la cara i la veu que t'ho havies passat bé... ai las! felicitats per la individualitat momentània retrobada!
Bentornada, ara que t'he descobert no vull deixar de llegir-te!
Me alegra mucho tu retorno, descansada y feliz. La individualidad se aprecia más cuando no es continua ni impuesta.Bs.cariño
Una reflexió maca i molt conscient sobre un aspecte de la maternitat. Suposo que a l'hora de tenir un fill t'ho has de plantejar tot, allò de bo i allò de no tan bo que t'espera per que no t'agafi de sorpresa i t'acabi superant.
Un escrit molt interessant. No puc llegir-te molt sovint, però quan ho faig, m'agrada molt. Salut i fins aviat (espero)!
Jo no sé vosaltres, garbi24 i Alyebard, però jo amb un bon vinet, escric millor :)
núria, tu bé que ho saps que la meva cara no enganya, jajajaja
Eutrapèlia, com me n'alegro que em llegeixis. Encantada!
ana, sí que es cierto lo que dices. Gracias.
Josep M. Ferrer, de fet, si t'ho planteges de veritat, lo de tenir fills, si sabessis el que t'espera, no faries el pas. Perquè et supera, estiguis o no preparat :)
Publica un comentari