Són el centre d’atenció. On sigui que estem, al metro, pel carrer, a dins d'una botiga... la gent s’atura i ens atura, els senyala de lluny i d’aprop, fan comentaris en passar pel nostre costat, ens pregunten l’edat i, sobretot, d’on han tret els ulls blaus i enormes, mirant-nos ara i adés a mi i a son pare, infructuosament. Fan somriure a tothom, a vells i a joves, a dones i a homes, a yuppies i a okupes. Si dormen, criden l’atenció per ser tan iguals. Si estan desperts, els seus ulls enormes i blaus hipnotitzen a qualsevol.
Ells són el centre d’atenció, ens agradi o no a nosaltres que sempre hem intentat passar desapercebuts. Però ja ho diuen, ja, que els nens et canvien la vida.
Ells són el centre d’atenció, ens agradi o no a nosaltres que sempre hem intentat passar desapercebuts. Però ja ho diuen, ja, que els nens et canvien la vida.
Escrits
4 pensaments:
I ells que ho saben, de ben segur que ho exploten, i sinó ja arribarà :)
Ja arribarà, ja :)
jajajjajjaajja
em sona MOLT això!!!! també veuràs que quan ja deixen de ser bebès-bebès ja no són tant el centre d'atenció...
Paraula de mama de dues rosses amb els ulls blaus!
Qué bé Núria, millor! Suposo que els bebès atrauen molt i quan ja són grans ja no sorprenen tant.
Publica un comentari