Tot va començar quan me'n vaig anar a viure a Barcelona, en començar la carrera. Al primer pis d'estudiants al que vaig anar a parar no hi havia mobles, així que vaig dur-hi un llit plegadís que feia anys que tombava per casa, un escriptori que també havia donat força guerra i encara la que li quedava i una calaixera nova de trinca que em regalà mon padrí. Va quedar una habitació força acollidora amb altres trastos provinents de casa, alguns llibres, apunts, algun pòster ... I va ser a partir d'aquell moment que va començar el periple dels trasllats: tots els caps de setmana pujava al poble i sempre anava carregada de roba bruta (no teníem rentadora), de carmanyoles buides i d'alguna cosa que ja no necessitava. Quan baixava a Barcelona també sempre duia la bossa plena, ara amb roba neta, carmanyoles plenes que més d'una vegada vessaven i tacaven algun seient del tren i amb algun trasto que creia imperiosament necessari (i que no tardaria a tornar-me a endur de nou cap a casa).
Quan me'n vaig anar a viure a Holanda vaig continuar fent-ho. El primer any i mig me'l vaig passar duent coses a Holanda (no gaire grans, és clar, només el que cabia a les maletes). I la resta del segon any, un cop vaig decidir que me'n tornava a casa, vaig haver-me d'endur tant el que hi havia portat com el que m'havia anat comprant i no volia pas deixar allí. Per sort, no vaig ser jo sola la que va carregar les maletes fins estar a punt de rebentar o de pagar un excés d'equipatge.
En tornar d'Holanda vaig recuperar algunes de les coses del primer pis tot i que, a poc a poc, me n'he anat desfent d'elles (una mica coaccionada, tot s'ha de dir). La calaixera la vaig regalar a una amiga després de fer-ne ús els primers anys d'estudiant, tornar-la a Montblanc i endur-me-la de nou al primer pis on vaig viure amb la meva parella actual. L'escriptori també va viatjar per dos o tres pisos diferents fins que, de nou, la meva parella em va coaccionar a deixar-lo abandonat a l'últim pis d'estudiants.
A més, sembla que aquesta necessitat o dèria per trastejar coses amunt i avall no m'ha abandonat pas. Ara sóc més de llençar o regalar el que no necessito. Però tot i així segueixo anant carregada moltes de les vegades que pujo o baixo de Montblanc. Doctor, què em passa?
Quan me'n vaig anar a viure a Holanda vaig continuar fent-ho. El primer any i mig me'l vaig passar duent coses a Holanda (no gaire grans, és clar, només el que cabia a les maletes). I la resta del segon any, un cop vaig decidir que me'n tornava a casa, vaig haver-me d'endur tant el que hi havia portat com el que m'havia anat comprant i no volia pas deixar allí. Per sort, no vaig ser jo sola la que va carregar les maletes fins estar a punt de rebentar o de pagar un excés d'equipatge.
En tornar d'Holanda vaig recuperar algunes de les coses del primer pis tot i que, a poc a poc, me n'he anat desfent d'elles (una mica coaccionada, tot s'ha de dir). La calaixera la vaig regalar a una amiga després de fer-ne ús els primers anys d'estudiant, tornar-la a Montblanc i endur-me-la de nou al primer pis on vaig viure amb la meva parella actual. L'escriptori també va viatjar per dos o tres pisos diferents fins que, de nou, la meva parella em va coaccionar a deixar-lo abandonat a l'últim pis d'estudiants.
A més, sembla que aquesta necessitat o dèria per trastejar coses amunt i avall no m'ha abandonat pas. Ara sóc més de llençar o regalar el que no necessito. Però tot i així segueixo anant carregada moltes de les vegades que pujo o baixo de Montblanc. Doctor, què em passa?
Escrits
3 pensaments:
no hi has de fer en primer impuls...sino que rumiar-hi una mica i si de cas ja ho baixaràs al proper viatge. No es greu!!!
Acabo de descobrir el teu blog i em sento identificada amb la descripció que dónes de tu mateixa al perfil: jo també tinc la fal·lera viatgera i m'agradaria viure a diferents llocs (tot i que temporades no gaire llargues) al llarg de la meua vida. A més, m'estimo molt Barcelona, que vaig començar a descobrir a la carrera. Ara, jo sense viure-hi. Tot i que vull que sigui el lloc on viuré més temps de la meua vida, encara no és el moment!
:D Vaig fer un Erasmus a Itàlia 4 mesos i recordo els 2 primers mesos fent portar llibres, roba d'abric, llençols, fuet i altres coses a la gent que em venia a veure i els 2 darrers fent el contrari.
Eutrapèlia, benvinguda al meu blog. Ara estic fent una breu temporada de descans però espero tornar amb moltes ganes.
Jo visc a Barcelona fa uns anyets, m'agrada molt però he de dir que m'agradaria, un dia o altre, deixar-hi de viure :)
Publica un comentari