Descans

Saps? Necessito un descans de tu. No, no t'ofenguis pas. No m'avorreixes, ni m'angoixes. M'agrada molt parlar amb tu, explicar-te coses meves. És gràcies a tu que m'escolto més a mi mateixa, ja que m'esforço a cercar coses noves a dir-te: recordo a fons i amb molt de gust el meu passat, penso intensament en el meu present i futur més immediat. A més, així no em passa tot tan ràpid, ja que dedico un temps, encara que sigui breu, a entendre el que em passa i a assimilar-ho.

Però, tot i això, me n'he adonat que vull estar un temps sense sentir l'obligació de parlar-te. Si em venen històries a la memòria o pensaments nous que vull explicar-te, els guardaré i ja te'ls escriuré més endavant. Però si no tinc res nou a dir, si les idees no flueixen amb serenitat i cal exprimir-me el cervell per entretenir-te, llavors sé que estic fent una pausa i l'aprofitaré amb calma.

Només es tracta d'un descans, d'unes vacances de temps indeterminat. Però sé que tinc la sort que quan torni, encara hi seràs per escoltar-me. Ho desitjo.