Ca seua
Moltes cases tenen olors pròpies. L'edifici on visc fa una olor que no sé descriure, però que és prou particular. El pis tenia una olor pròpia dels antics propietaris, que crec que ja no té, però que durant força temps vaig seguir sentint. Potser m'hi he acostumat, vés a saber.
De cases, a més, n'hi ha de molts tipus. Un exemple especial de "casa" pot ser un caixer. N'hi ha un de molt petit, al costat de casa, en el qual poc que t'imagines que hi càpiga ningú estirat. Doncs últimament, sempre que hi entro per treure diners, puc adivinar ben fàcilment si hi ha passat la nit o no. Fa una olor bastant forta i distingible.
No és només la olor: alguns dies hi deixa els seus cartrons, d'altres brossa de diversa índole. Però el dia que més em va sobtar, va ser quan el vaig veure assegut, com en un sofà, llegint el diari. Allò és "ca seua".
De cases, a més, n'hi ha de molts tipus. Un exemple especial de "casa" pot ser un caixer. N'hi ha un de molt petit, al costat de casa, en el qual poc que t'imagines que hi càpiga ningú estirat. Doncs últimament, sempre que hi entro per treure diners, puc adivinar ben fàcilment si hi ha passat la nit o no. Fa una olor bastant forta i distingible.
No és només la olor: alguns dies hi deixa els seus cartrons, d'altres brossa de diversa índole. Però el dia que més em va sobtar, va ser quan el vaig veure assegut, com en un sofà, llegint el diari. Allò és "ca seua".
1 pensaments:
En esa "casa" del cajero automático,huelo a soledad,a abandono,a pobreza, a tristeza...
En fin huele a todo eso,que tanto nos hiere a la vista y al olfato,
pero que ninguno remediamos.
Ay,señor,señor....!
Ana
Publica un comentari