M’agrada passejar pels barris americans-americans. És com estar enmig d’una pel·lícula, amb tots els ingredients: nens al pati de casa tallant la gesta, porxos amb sofà o gronxador per prendre la fresca amb una cervesa a la mà, banderes roges, blanques i blaves amb estrelletes onejant al vent, cases enormes recobertes de fusta, flors i plantes a dojo, cotxes, també enormes, aparcats davant d’un garatge, on ja hi ha, almenys, algun cotxe antic aparcat,... I lo millor, et saluden també com a les pelis! Passes pel davant de casa seva, passejant, cosa a la qual no estan acostumats perquè van arreu amb el cotxe, et veuen i et criden l’atenció amb un “hi there, have a nice day folks” o amb un “enjoying your time, guys?”.Són molt amables. A nosaltres, que som més aviat feréstecs, ens xoca i a vegades ens sembla excessiu: que la del supermercat et pregunti “com portes el dia” o que el cambrer et digui que tindrà cura que gaudeixis de l’estada al restaurant i que vingui cada 5 minuts a preguntar si t’agrada, tot va bé o vols res més, doncs no, no hi estem acostumats, i se’ns fa una mica pesat.
Parlant de supermercats, sembla que estan una mica obsessionats amb el menjar orgànic. Ho posen amb lletres enormes: el millor julivert orgànic que et puguis trobar, carns i peixos orgànics, iogurts orgànics, la fruita i la verdura més orgànica, aquí la trobareu.
Això sí, no tinc prou dits per comptar els anuncis per minut que emeten a la televisions sobre menjars greixosos, dolços i fregits, amb salses també greixoses i dolces. És clar, per posar tot seguit, un anunci d’una noia esveltíssima que ha perdut tants quilos com anuncis havia vist (o s’havia menjat).






